Silvestre Gilaberte President de l'Associació de Veïns Roses de Llobregat

20.01.2014 17:24

"Moltes vegades ens convertim en portaveus de problemes de la ciutat"

Entrevistem el president de l'Associació de Veïns Roses de Llobregat, per parlar del paper de l'entitat veïnal, de les problemàtiques de la ciutat i de la valoració que fan de la gestió de l'equip de govern. També parlem d'altres projectes on Silvestre Gilaberte està implicat; el més recent és un grup d'independents que vol canviar coses a Sant Feliu i que de moment no sap si es convertirà en una candidatura a les properes eleccions municipals, però tampoc ho descarta. Això sí, Gilaberte creu que no és moment per liderar-ho, sinó que "cal que entri gent nova".

Quin creu que ha de ser és l’objectiu d’una associació de veïns?
Representar als veïns i ser mediador entre l’autoritat, el govern municipal o l’autoritat competent en el cas que calgui.

En el vostre cas, us considereu una associació de barri o de ciutat? Quin paper teniu?

L’any passat ens vam unificar dues associacions de barri. En aquests moments la situació actual ens ha fet convertir en associació de ciutat, perquè s’ha produït un fenomen molt interessant: la unificació ha permès que molta gent de barris diferents s'hagi associat a la nostra AAVV. Representem a aquests socis i moltes vegades ens convertim en portaveus dels problemes de la ciutat.

Per què creieu que passa això?
Per dos motius. El primer és que la nostra associació es va reorganitzar molt bé l’any passat i estem oferint sortides a les reivindicacions que ens fan arribar. El segon, és que s’ha generat una situació de molt poca activitat de les associacions de veïns als barris. D’alguna manera, nosaltres cobrim aquest buit.

Les associacions de veïns van tenir molta força al principi de la represa democràtica, ara amb la situació de crisi estan tornant a agafar força?
A nivell general no. Les Associacions de Veïns van tenir una importància extraordinària en el principi de la democràcia, però una gran majoria es va introduir dins de la representació municipal. I aquesta representació ha ofegat del tot les associacions de veïns, que ara viuen una situació de crisi, com la general. L’única possibilitat de regenerar aquesta situació és fent una lluita important amb els poders establerts.

Justament ara sou molt visibles i crítics amb la tasca del govern municipal. Creieu que aquesta és una tasca necessària?
L’Associació de Veïns en principi no hauria de tenir el rol d’oposició ja que l’haurien de fer els partits que tenen aquesta feina. Però una associació que fa reivindicacions clares i concretes dels ciutadans, en la mesura que no pot regular-les, no té mes remei que d’alguna manera radicalitzar les seves posicions. I en moments determinats, els poders establerts poden considerar que fa d’oposició i no és aquest el concepte.

Creieu que aquest govern municipal actua de manera diferent als precedents?
No, es reprodueixen de nou els mateixos criteris organitzatius. La teoria que té aquest govern és diferent de la que tenia l’anterior, però la pràctica és la mateixa. I això és greu.

Us han decebut?
I tant. Hi havia compromisos fets a la sala de plens. Havíem presentat un munt de mocions on havíem tingut el suport d’Iniciativa, mentre estava a l’oposició. I respecte del que deien, a la pràctica, hem vist molt poques coses.

Més enllà de l’Ajuntament de Sant Feliu?
Sí, com a ciutat sí! Però el problema d’aquesta ciutat és que hi ha moltíssimes entitats però totes actuem en compartiments separats. Les associacions de veïns tenim moltes dificultats d’entrar en contacte amb altres tipus d’entitats i viceversa. No hi ha cap mena d’organisme que ens permeti coincidir en coses que siguin comunes. Hi ha moltíssimes entitats però molt poca coordinació.

Què creieu que li falta a Sant Feliu?
Hi ha moltes coses. Un dels temes més importants és el de l’IBI i dels impostos. Ja ho hem explicat moltes vegades però aquesta ciutat està molt malament amb el tema dels impostos, perquè n’hi ha de molt elevats. Després també hi ha el tema de serveis municipals, recollida de residus, neteja viària, jardineria, enllumenat… En tot això estem en desacord amb la política de l’Ajuntament, també ho estàvem amb l’anterior, però en aquests moments no estem gens d’acord en com es fa.

No hi ha hagut un canvi?
No, el model organitzatiu és el mateix. Per exemple, en relació als regidors de barri van fer un pla que semblava que seria un canvi significatiu. Però no serveixen de res. El regidor de barri ve a recollir coses i pràcticament no mou res, la maquinària de l’Ajuntament és una altra. Ja ho vam dir quan ens proposaven aquest model però s’ha confirmat. Són plantejaments teòrics amb molt bones intencions i si tinguessin recursos i valentia política podrien ser correctes, però falten aquests dos elements fonamentals. És una pèrdua de temps.

Creieu que canviarà alguna cosa d’aquí a finals de mandat?
Anirà a pitjor. Un equip de govern si no fa bé les coses al primer any, després li costa molt. En aquests moments, ja pensarà en guanyar properes eleccions. I ni tan sols per fer això, canviaran les coses.

Des de l’Associació teniu un blog des d’on canalitzeu diferents campanyes: IBI, mitjans de comunicació, sorolls...
El blog ha estat tot un èxit. Pels volts de Nadal superàvem les 23.000 visites, pràcticament en 10 mesos. És un mitjà d’informació molt extraordinari i amb les limitacions que tenim, està sent tot un èxit. Per exemple, en el cas del soroll, estem del tot decidits a què la situació ha de canviar. No és possible que a la nostra ciutat continuï aquesta situació. I segur que ho aconseguirem perquè les comunitats de propietaris han dit prou i l’associació els dóna tot el suport.

Heu pensat en parlar amb els propietaris dels bars?
No hi ha manera de parlar-hi. Són interessos totalment oposats. L’Ajuntament és qui té els mecanismes per parlar, i ja ho fa, però dóna la raó a uns i altres i després no fa res del que diu.

Al Gòtic, els han limitat l’horari.
És que en una lluita tan justa, està clar que hi ha d’haver alguna concessió per part de l’Ajuntament. Es tracta que compleixin les ordenances, això és el tema important.

En el cas del Gòtic defensen que tenen tots els papers en regla.
Però en l’última revisió de soroll, supera en cinc decibels el tolerat.

Però ara s’està pendent d’una altra revisió.
Sí, però a fora també és un element de molèstia, els veïns es queixen. És un problema de la policia, si ha de complir les lleis i si aixeca actes i no es tramiten, està clar que s’està menyspreant la feina que estan fent. I això està passant.

Quina creieu que seria la solució?
Nosaltres tenim experiències semblants en poc temps, una al carrer Santiago Rusiñol i l’altra a la Plaça Dot. Hi havia problemes semblants i hi ha hagut una actuació de la policia, amb presència activa. En aquests llocs es va arreglar. Però sembla que aquesta opció sigui de dretes i de repressió i no s’atreveixen a prendre posicions, estan marejant la perdiu.

Hi ha alguna altra problemàtica pendent?
Ens preocupa molt el tema de la gestió dels serveis municipals. Es van comprometre a fer modificacions substancials. Porten dos anys i mig i no han fet res. El plec de jardineria i de la neteja viària estan impugnats per empreses que han participat en els concursos. Això és molt fort! Hem fet al·legacions als plecs i la resposta ha estat indigna, fa que pensem que no tenim cap possibilitat de dir i fer. Tenien compromisos en relació amb aquest tema. I el control en relació a aquestes empreses és defectuós, les empreses fan el que volen. I l’Ajuntament té personal per controlar-ho. Aquest serà un tema important, igual que el tema de què farà l’Ajuntament amb la ponència cadastral el 2014, que és molt important per nosaltres. Serà una manera que permetrà racionalitzar els valors cadastrals.

De vegades costa distingir l’AAVV de Veïns, la comissió ciutadana de l’IBI i el grup d’independents, perquè en totes hi ha un denominador comú que és  Silvestre Gilaberte. 
Són plantejaments bastants diferents. L’AAVV ha de recollir reivindicacions de veïns i moderar amb l’Ajuntament. L'IBI és una comissió creada per aquest tema concret. Vam ser-ne els impulsors però la comissió pren les seves pròpies decisions. L'AAVV juga un paper important en tot plegat, però la comissió té els seus propis representants. I Independents no té res a veure, és un tema que està obert, estem discutint-ho i parlant-ho.

Però sorgeix del món veïnal.
Sí, clar, és que si Independents es crea, el punt de referència seran els ciutadans. No els que estan decidits a votar els papers tradicionals, crec que ha de ser una cosa totalment nova, com a moviment organitzat. Una cosa nova que incideixi en els temes de la nostra ciutat. Per tant, hi ha denominadors comuns però no han de ser les mateixes persones i són formes organitzatives diferents. La nostra idea no és portar independents a l’associació ni a la comissió ciutadana. Cada organisme té el seu àmbit d’actuació. Sí que som pocs els que juguem una mica en tot plegat, però som la gent que estem decidits que això canviï. Jo estic decidit a fer que això canviï. En aquest país s’ha lluitat moltíssim per aconseguir coses, que s’estan perdent. Ara hem de lluitar perquè això no passi.

Com esteu vivint aquest projecte d’independents?
Les expectatives són extraordinàries. La societat està avançada a tot. Als partits tradicionals perquè han quedat fora de joc i a qualsevol moviment que vulgui representar alguna cosa. El gran problema és que la societat no té mecanismes ni confiança en qui els ha de representar. Nosaltres tenim experiències molt concretes en àmbit ciutadà. Quan agafem una reivindicació de la gent, de seguida la reivindicació té una inquietud important. Si l’associació és capaç d’orientar això, es generarà una situació de lluita important Les condicions hi són, la gent està farta, però necessita confiança. I no és fàcil crear un grup de persones que pugui ser representativa d’aquest moviment, no és fàcil però s’ha d’intentar.

Teniu clar si us presentareu a les properes municipals?
Això no és un tema individual, és un tema col·lectiu. A nivell individual som insignificants. Si el grup que ha iniciat aquest moviment es consolida i es posa d’acord amb els temes fonamentals és possible que avanci. Si això no passa, no volem generar expectatives per després no complir-les, ja n’hi ha molts que ho fan.

Si les eleccions són el 2015, el 2014 serà important. Us heu marcat algun calendari per prendre decisions?
El que hi ha ara és treball intern de definició de continguts, si això avança està clar que s’hauran de fer assemblees, reunions, etc. El més important és la definició de continguts. Estic molt content de la trobada que vam fer fa unes setmanes. Reunir un dissabte al matí 50 persones amb opinions combatives és molt important.

Si es tirés endavant, li agradaria ser el cap de llista de tot plegat?
He tingut oportunitats en els últims anys d’estar en llistes i no hi he estat. En els temes col·lectius mai es pot dir ni que sí ni que no. Quan arriben els moments de les decisions, hem d’acceptar el que diu el col·lectiu, però penso que hi ha d’haver gent nova, gent d’entre 30 i 40 anys que tiri del carro. La gent que d’alguna manera hem fet feina fins ara hem d’ajudar, que ja és important. I hi ha molta gent amb una preparació molt gran i amb possibilitats reals de representar molta gent que no fa el pas. Si aquesta gent no fa el pas, tampoc arribarem en lloc. Tenim molta gent que ens aplaudeix però des dels balcons, però al final s’ha de baixar al carrer. Aquest és l’esforç que s’ha de fer. La gent que està en millors condicions no som la gent que ja som coneguts, hi ha gent que ha de fer el pas endavant.

Treballareu cap aquesta direcció?
Sí, si no, no té cap sentit. Fer experiències velles no ens porta a cap lloc. Tot el tema dels partits i les organitzacions clàssiques estan desprestigiades i no és per casualitat. Ha de ser alguna cosa totalment nova.

Encara que sigui en format partit, per presentar-vos a unes eleccions.
El concepte de partit et porta immediatament a que el partit fa uns estatuts, defineix unes persones i aquestes persones i aquests estatuts manen i la participació és molt petita. Cal una organització que la participació sigui sempre efectiva. Sense participació no anem en lloc. Les crisis dels partits polítics vénen molt per aquest tema. Si trien un secretari general que té poders absoluts, a partir de llavors la gent que té criteris diferents ja no té ni possibilitats de fer-les. Llavors la militància no té possibilitats d’influir en les decisions i el que cal és que la gent sigui capaç d’influir en les decisions. Si això no passa, tots els partits reprodueixen exactament els mateixos esquemes organitzatius.

Font : FET A SANT FELIU